El movimiento feminista en España se ha unido a la propuesta internacional convocando un paro de media hora, de 12:00 a 12:30 de la mañana del día 8 de marzo.
La coordinadora feminista de Valencia:
Se convocan manifestaciones en todas las grandes ciudades para exigir que el gobierno tome medidas ya contra los asesinatos machistas.
19’30 h. EIXIDA: Jardins del Parterre
Recorregut:
Jardins del Parterre (cantonada C/Pau) Palau de Justicia, Colón, Xátiva, Av. Maqués de Sotelo, Pça. de l’Ajuntament, San Vicent, Pça de la Reina, Micalet y finalitza en la Plaça de la Mare de Deu amb la lectura del manifest unitari i música.
Ordre de la Manifestació:
Moixeranga (al inici i acte final)
Pancarta de capçalera
Performance Globo-Terra i Malles antifronteras
Lesbianbanda
Espai de Dones i Associacions de Dones
Batucada Sembrant camins
Organitzacions Mixtes
Resta de la manifestació.
Per favor, respecteu l’espai de dones i les indicacions de la Comissió de Respecte
Anirem vestides amb algun detall morat o lila.
A la Plaça de la Mare de Deu llegirem el Manifest.
Crida a l’Atur Internacional de Dones a València – 8 març 2017
Vaga de treball i de cures
¿Qué pots fer? Surt de clase si ets estudiant, si ets professora atura la clase i explica a l’alumnat perquè ho fas, si treballes a una empresa o a l’administració pública fes una concentració a la porta durant l’hora d’esmorzar, si treballes a casa deixa de fer feina i acosta’t a concentra-te a un lloc o institució pública.
A les portes dels treballs, dels Ajuntaments, dels hospitals, dels
centres d’estudis, dels Jutjats, de la Generalitat, de les Diputacions, etc. Pertot arreu. Cadascuna pot trobar una manera en la que pot participar de l’atur.
MANIFEST:
Ni una menys
Aquest 8 de març la terra tremola. Les dones del món ens unim i organitzem una mesura de força i un crit comú: Atur Internacional de Dones. Nosaltres parem. Fem vaga, ens organitzem i ens trobem entre nosaltres. Posem en pràctica el món en el que volem viure.
Nosaltres parem
Parem per denuncia
• Que el capital explota les nostres economies informals, precàries i intermitents.
• Que els Estats nacionals i el mercat ens exploten quan ens endeuten.
• Que els Estats criminalitzen els nostres moviments migratoris.
• Que cobrem menys que els homes i que la bretxa salarial arriba, de mitjana, al 27%.
• Que no es reconeix que les tasques domèstiques i de cura són treball que no es remunera i suma, almenys, tres hores més a les nostres jornades laborals.
• Que aquestes violències econòmiques augmenten la nostra vulnerabilitat enfront de la violència masclista, l’extrem més aberrant són els femicidis.
• Parem contra la violència institucional que amenaça i persegueix a les que exerceixen la prostitució i les treballadores sexuals.
• Parem per reclamar el dret a l’avortament lliure i perquè no s’obligui a cap xiqueta a la maternitat.
• Parem per fer visible que mentre les tasques de cura no siguin una responsabilitat de tota la societat ens veiem obligades a reproduir l’explotació classista i colonial entre dones. Per sortir a treballar depenem d’altres dones. Per migrar depenem d’altres dones.
• Parem per valoritzar el treball invisibilitzat que fem, que construeix xarxa, suport i estratègies vitals en contextos difícils i de crisi.
No estem totes
Parem perquè ens falten les víctimes de femicidi, veus que s’apaguen violentament al ritme esgarrifós.
Ens falten les lesbianes i travestis assassinades.
Ens falten les preses polítiques, les perseguides, les assassinades en el territori llatinoamericà per defensar la terra i els seus recursos.
Ens falten les dones empresonades per delictes menors que criminalitzen formes de supervivència, mentre els crims de les corporacions i el narcotràfic queden impunes perquè beneficien al capital.
Ens falten les mortes i les preses per avortaments insegurs.
Ens falten les desaparegudes per les xarxes de tràfic; les víctimes de l’explotació sexual.
Davant les llars que es converteixen en inferns, ens organitzem per defensar-nos i cuidar-nos entre nosaltres.
Davant del crim masclista i la seva pedagogia de la crueltat, enfront de l’intent dels mitjans de comunicació de victimitzar-nos i aterrir-nos, fem del dol individual consol col·lectiu, i de la ràbia lluita compartida. Enfront de la crueltat, més feminisme.
Nosaltres ens organitzem
Ens apropiem de l’eina de l’atur perquè les nostres demandes són urgents. Fem de l’atur de dones una mesura àmplia i actualitzada, capaç d’acollir a les ocupades i desocupades, a les assalariades i a les que cobren subsidis, a les autónomes i a les estudiants, perquè totes som treballadores. Nosaltres parem.
Ens organitzem contra el confinament domèstic, contra la maternitat obligatòria i contra la competència entre dones, totes formes impulsades pel mercat i el model de família patriarcal.
Ens organitzem a tot arreu: a les cases, als carrers, als treballs, a les escoles, a les fires, als barris. La força del nostre moviment està en els llaços que creem entre nosaltres.
Ens organitzem per canviar-ho tot.
La Internacional Feminista
Teixim un nou internacionalisme. Des de les situacions concretes en què estem interpretem la conjuntura.
Veiem que enfront del gir neo-conservador, a la regió i el món, el moviment de dones emergeix com a potència d’alternativa.
Que la nova «caça de bruixes» que ara persegueix el que nomena com «ideologia de gènere» intenta justament combatre i neutralitzar la nostra força i trencar la nostra voluntat.
Davant les despulles múltiples, les expropiacions, i les guerres contemporànies que tenen a la terra i al cos de les dones com a territoris predilectes de conquesta, nosaltres recuperem els nostres cossos política i espiritualment.
Ens mou el desig
Perquè ens volem vives i lliures i ens arrisquem a aliances insòlites.
Perquè ens apropiem del temps i construïm disponibilitat per a nosaltres, fem de l’estar juntes alleujament i conversa entre aliades, de les assemblees manifestacions, de les manifestacions una festa, de la festa un futur comú.
Perquè estem per a nosaltres, aquest 8 de març és el primer dia de la nostra nova vida.
Perquè ens mou el desig, 2017 és el temps de la nostra revolució.
Ni una menys. Ens volem vives
aliaenred 